El món seria...

Avui fa 7 anys que mig món es manifestava en contra dels seus polítics, en contra d’aquells que en teoria els representaven i vetllaven pel seu bé i pels interessos col·lectius del seu país. Com tantes vegades, però, això no va servir per res més que per demostrar l’allunyament i la falta de confiança de la classe política respecte al seus ciutadans. Ningú va escoltar-nos. Mira que no érem pocs... I, calladets, precisament no estàvem...! Aquells que representaven Espanya, allò que volen que considerem “casa nostra”, van tirar pel dret. Ningú va poder aturar que Espanya donés suport a la guerra d’Iraq. Avui doncs, creiem que ens toca homenatjar a tots aquells que van reunir-se a tantes i tantes parts del món per manifestar el seu rebuig contra l’inici d’aquesta guerra plena de mentides i contra tots aquells polítics que no representen a ningú més que a ells mateixos. I, per fer-ho, res millor que aquesta veu innocent desitjant res més que allò que hauria de ser una realitat latent.

Les paradoxes de la vida han volgut que avui, set anys després d'aquell crit de No a la guerra!, el món continuï sense haver aprés res.