Al pare de la flauta

Permeteu-me que avui escombri cap a casa... i és que seria un pecat no felicitar a Theobald Boehm pels seus 217 anys!!! Segurament aquest és un nom desconegut per a la gran majoria, pero no pas per bona part dels flautistes. I és que és gràcies a ell que la flauta és el que és avui en dia. A part de ser un gran virtuós de la flauta de la cort de Munic i també un compositor reconegut, Boehm destacà per les seves dots inventives. És gràcies a ell que la flauta evoluciona i soluciona tots els problemes tècnics i acústics que tenia tot desenvolupant un sistema de digitacions i claus que han donat peu a les flautes modernes de l'actualitat. Per celebrar-ho, qualsevol obra seria valida ja que totes les flautes estan construïdes seguint el sistema que ell crea. Avui, però, dedicaré l'entrada al Jordi... per no cansar-se mai de recordar-me com és possible que d'una flauta en surtin somnis.... Així doncs, us deixo amb la Fantasia de Faure, la primera obra que el Jordi em va sentir a tocar ja fa uns quants anys al conservatori de Manresa...