L'any 1979 el grup Al Tall publicava el seu treball Quan el mal ve d'Almansa i el que menys sospitaven Vicent Torrent, Miquel Gil, Eliseu Parra i companyia és que la història convertiria les cançons de l'àlbum en protagonistes de dues efemèrides consecutives. Segurament que molts dels temes de l'àlbum serien recordats cada 25 d'abril, però en cap moment se'ls hagués pogut passar pel cap que un dia després, un 26 d'abril, una de les cançons que poc tenia que veure amb els fet d'Almansa esdevindria un referent.
Aquell 1979 s'estava construint al País València la primera i única central nuclear amb què compta a la Vall d'Aiora, a Cofrents. Aquella central havia de portar el progrés a la comarca, però el cens de 2010 només és de 956 persones, 9 més que el 1974. L'oposició a la seva construcció va ser molt forta però de poc va servir, el tema que avui us deixem és de màxima actualitat 32 anys després, escolteu bé la lletra.
Parlàvem de coincidències, i és que un 26 d'abril de 1986, 7 anys després de publicar la cançó i quan avui commemorem el seu 25 aniversari, una central nucelar a Txernòbil (Ucraïna) patia el pitjor accident nuclear de la història. Aquest mateix 11 de març Fukushima al Japó repetia l'escenari i el debat sobre les nuclears tornava a encendre's.
A nosaltres no ens queda més que dir que, nuclears? No, gràcies!
Aquell 1979 s'estava construint al País València la primera i única central nuclear amb què compta a la Vall d'Aiora, a Cofrents. Aquella central havia de portar el progrés a la comarca, però el cens de 2010 només és de 956 persones, 9 més que el 1974. L'oposició a la seva construcció va ser molt forta però de poc va servir, el tema que avui us deixem és de màxima actualitat 32 anys després, escolteu bé la lletra.
Parlàvem de coincidències, i és que un 26 d'abril de 1986, 7 anys després de publicar la cançó i quan avui commemorem el seu 25 aniversari, una central nucelar a Txernòbil (Ucraïna) patia el pitjor accident nuclear de la història. Aquest mateix 11 de març Fukushima al Japó repetia l'escenari i el debat sobre les nuclears tornava a encendre's.
A nosaltres no ens queda més que dir que, nuclears? No, gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada