18 de maig a la "villa"

Ahir 18 de maig ens vam trobar amb un fort dilema a l'hora de fer l'entrada, es complia d'una banda el centenari de la mort de G. Mahler, efemèride que ha motivat molts actes al llarg de tot l'any arreu del món, però també coincidia amb el mític concert d'en Raimon a ls Complutense de Madrid. Un concert del maig del 68 que ha quedat gravat amb foc a la memòria col·lectiva dels que ho van viure i que han sabut transmetre als que vam nàixer després.

La història ha volgut que 43 anys després la gent ocupi el carrer una vegada més demanant respecte per les persones, llibertat i en aquests cas, en comptes de demanar una democràcia per substituir una dictadura, demana una democràcia real i ja!

Avui ens solidaritzem amb tots els ciutadans anònims que des de fa tres nits ocupen les places de moltes de les ciutats de l'Estat amb la cançó que Raimon va escriure després d'aquell 18 de maig de 1968. No hem trobat la versió d'en Raimon al youtube, sí que hi ha però la d'un tal James Hollingsworth que ben bé s'ho val.

I la ciutat era jove, aquell 18 de maig. Sí, la ciutat era jove, aquell 18 de maig que no oblidaré mai. Per unes quantes hores ens vàrem sentir lliures, i qui ha sentit la llibertat té més forces per viure. De ben lluny, de ben lluny, arribaven totes les esperances, i semblaven noves, acabades d'estrenar: de ben lluny les portàvem.

Per unes quantes hores ens vàrem sentir lliures, i qui ha sentit la llibertat té més forces per viure. Una vella esperança trobava la veu en el cos de milers de joves que cantaven i que lluiten. No l'oblidaré mai, no l'oblidaré mai, aquell 18 de maig, no l'oblidaré mai, aquell 18 de maig a Madrid.