El 3 de maig està declarat com el dia mundial de la lliibertat de premsa i ja us podeu per on aniran els tirs avui. Serem al segle XXI i pensarem que vivim en una Europa democratitzada i on la llibertat de premsa és un dels pilars del sistema i de la societat, però com en època romana, hi ha un petit racó on les coses no canvien, una petita Gàlia on lluny de sentir-nos orgullosos de la seva resistència, ens hem d'avergonyir.
Al País Valencià ens han deixat sense senyal de TV3 i tot perquè és un canal que mostra una realitat que no li agrada al Govern Valencià, una realitat que treu a la llum pública allò que volen amagar peti qui peti. Un canal que utilitza la nostra llengua sense senitr-se avergonyit, sense considerar-la un defecte, una tara, com el Govern Valencià fa, la utilitza perquè, senzillament, és la nostra.
Aquestes maneres de fer ens recorden temps passars com dèiem, temps on parlar la nostra llengua era prohibit a tort i a dret, on expressar-se amb naturalitat com ara fem era motiu de sanció i censura. Amb tot aquest clima van aparèixer els Setze Jutges, van donar pas a la Nova Cançó i els autors se les van enginyar per burlar els censors amb lletres originals i amb un doble sentit que sovint no eren capaços de veure. Aquest fenomen però no va ser exclusiu del català, també van aparèixer autors en castellà que eren censurats per la repressió franquista, fins al punt que eren més escoltats fora que dins. Un exemple és el Paco Ibáñez, de qui us deixem un poema musicat per ell del José Agustín Goytisolo, Palabras para Julia.
Una cançó escrita en uns moments difícils però que conviden a l'esperança, a seguir endavant i lluitar. Avui, per tota la gent del País Valencià que està sense senyal, no defalliu, no defallim, ens tornaran TV3!
Al País Valencià ens han deixat sense senyal de TV3 i tot perquè és un canal que mostra una realitat que no li agrada al Govern Valencià, una realitat que treu a la llum pública allò que volen amagar peti qui peti. Un canal que utilitza la nostra llengua sense senitr-se avergonyit, sense considerar-la un defecte, una tara, com el Govern Valencià fa, la utilitza perquè, senzillament, és la nostra.
Aquestes maneres de fer ens recorden temps passars com dèiem, temps on parlar la nostra llengua era prohibit a tort i a dret, on expressar-se amb naturalitat com ara fem era motiu de sanció i censura. Amb tot aquest clima van aparèixer els Setze Jutges, van donar pas a la Nova Cançó i els autors se les van enginyar per burlar els censors amb lletres originals i amb un doble sentit que sovint no eren capaços de veure. Aquest fenomen però no va ser exclusiu del català, també van aparèixer autors en castellà que eren censurats per la repressió franquista, fins al punt que eren més escoltats fora que dins. Un exemple és el Paco Ibáñez, de qui us deixem un poema musicat per ell del José Agustín Goytisolo, Palabras para Julia.
Una cançó escrita en uns moments difícils però que conviden a l'esperança, a seguir endavant i lluitar. Avui, per tota la gent del País Valencià que està sense senyal, no defalliu, no defallim, ens tornaran TV3!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada