Avui és el dia d'Àfrica, el continent més oblidat de tots i que paradoxalment és el bressol de la nostra espècie. Sovint els fills som poc agraïts amb els nostres predecessors, creiem que ho sabem tot i tirem endavant sense mirar enrere, però tornem a casa quan ens manca el caliu. Amb Àfrica passa quelcom semblant, Europa s'erigeix com la protagonista indiscutible de la festa, és la més gran, la jove Amèrica és descarada i li molesta que Àsia vulgui la seva quota de fama i mentrestant, la vella mare, Àfrica, se'ls mira a tots pensant que mentre s'esbarallen ella es mor.
Sovint oblidem que el continent africà va veure nàixer la humanitat i que hi tenim un deute pendent. Avui posarem una cançó que ens recorda els orígens de la humanitat, ens recorda Lucy, el fòssil d'aquella nena que fa 3 milions i mig d'anys corria per la vella Àfrica. El seu nom li va ser donat perquè l'equip descobridor escoltava aquesta cançó la nit següent a la troballa.
Sovint oblidem que el continent africà va veure nàixer la humanitat i que hi tenim un deute pendent. Avui posarem una cançó que ens recorda els orígens de la humanitat, ens recorda Lucy, el fòssil d'aquella nena que fa 3 milions i mig d'anys corria per la vella Àfrica. El seu nom li va ser donat perquè l'equip descobridor escoltava aquesta cançó la nit següent a la troballa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada