L'entrada d'avui la volem dedicar a Richard Strauss, compositor alemany del romanticisme, el qual avui fa 147 anys! R. Strauss és conegut especialment per les òperes i els poemes simfònics que va escriure. Tots ells són de gran magnitud i carga emocional, música d'aquella que indiferent no et deixa... La tria d'avui també ha estat difícil. Finalment, però, ens hem decidit per Les quatre útimes cançons. Aquesta va ser l'última obra que R.Strauss finalitzà, ja que morí just abans de l'estrena al Royal Albert Hall de Londres (Maig del 1950). Com no podia ser d'una altra manera, doncs, cadascuna d'aquestes cançons parla de la mort. Tot i que amb tristesa, Richard Strauss s'identifica amb aquesta música i amb el final de la seva vida des de l'acceptació i la calma. Això sí, fent homenatge a aquells que tant estimava, R. Strauss donà un paper rellevant a la trompa de l'orquestra (el seu pare era trompista professional) i a la soprano solista, fent referència a la seva dona, la qual era una soprano reconeguda. Avui doncs, Im Abendrot (cap al tard), últim moviment de Les quatre últimes cançons de R.Strauss.
Im Adendrot (At Sunset)
We have gone through sorrow and joy
hand in hand;
Now we can rest from our wandering
above the quiet land.
Around us, the valleys bow;
the air is growing darker.
Just two skylarks soar upwards
dreamily into the fragrant air.
Come close to me, and let them flutter.
Soon it will be time for sleep.
Let us not lose our way
in this solitude.
O vast, tranquil peace,
so deep at sunset!
How weary we are of wandering---
Is this perhaps death?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada