Aquesta matinada per tot arreu dels Països Catalans les fogueres de Sant Joan han cremat cadires velles, fustes i tota mena d'andròmines de poc valor. Cremar el vell per donar vida al jove, una ofrena amb foc la nit més curta de l'any.. no és estrany que el costumari popular hagi adaptat els ritus pagans d'ofrenes al Sol en els seus solsticis (21 desembre i 21 de juny), el primer en forma de Nadal, el segon en forma de Sant Joan, i el foc sempre hi és present. A Nadal la fia-faia de Bagà (Berguedà) ens ho recorda encara, per Sant Joan el costum està més extés.
I de tradicions aquests dies en tenim més, a Berga celebren el corpus d'una manera ben especial, la Patum és molt més que una festa, és gairebé un modus vivendi pels berguedans. Aquest any la casuística ha volgut que coincidissin totes dues festes, Sant Joan i Patum. Si ahir dedicàvem l'entrada a la primera, avui li toca a la segona, i ho farem amb la música d'un dels salts més emotius, el salt de l'àliga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada