Fa uns anys vaig descobrir que el nom del poble no era exclusiu de l'Alt Maestrat, el Coll d'Ares és un topònim que es troba molt estés a tota la geografia dels Països Catalans, així el trobem a les comarques alacantines entre Ares del Bosc i Benassau i al Pirineu entre Prats de Molló i Molló, apareix també al Montsec d'Ares, a la Guàrdia d'Ares a les voltes del port del Cantó i finalment al port de la Bonaigua trobem la Mare de Déu de les Ares, que avui festeja la seva diada.
El topònim no és casual, els romans feien ofrenes al Déu Mercuri als passos de muntanya, al que coneixem com ports o colls. Aquestes ofrenes es feien al voltant d'una pedra que feia d'altar, o ara, d'aquí l'origen del topònim Ares.
I és que molts pensen en el Sant Fermí navarrés, jo m'estimo més perdrem pels prats de la Bonaigua o les costes de qualsevol Coll d'Ares i, si pot ser el de casa, millor que millor. Així que voltant voltant, passejant passejant, m'ha vingut a la memòria, com per inèrcia, les musiquetes i melodies que sonen tot sovint per casa. Quines? Doncs unes jotetes evidentment, al mig d'un bon bureo.
El bureo és la festa espontània que es feia i, cada vegada menys, però encara es fa, als masos i pobles dels Ports i Maestrat. La gent treu les guitarres, llaüts, bandúrries i un grapat de bona voluntat i ganes de passar-ho bé i de forma natural canta i balla com s'ha fet sempre, sense necessitat de grans muntatges. Sovint la música tradicional acaba marcada d'estereotips que res tenen a veure amb l'essència del que destil·len aquestes tonades. Avui doncs, un homenatge als músics desconeguts i a les seves melodies que es transmeten sense paper, perquè només cal una mica de bona oïda.
El topònim no és casual, els romans feien ofrenes al Déu Mercuri als passos de muntanya, al que coneixem com ports o colls. Aquestes ofrenes es feien al voltant d'una pedra que feia d'altar, o ara, d'aquí l'origen del topònim Ares.
I és que molts pensen en el Sant Fermí navarrés, jo m'estimo més perdrem pels prats de la Bonaigua o les costes de qualsevol Coll d'Ares i, si pot ser el de casa, millor que millor. Així que voltant voltant, passejant passejant, m'ha vingut a la memòria, com per inèrcia, les musiquetes i melodies que sonen tot sovint per casa. Quines? Doncs unes jotetes evidentment, al mig d'un bon bureo.
El bureo és la festa espontània que es feia i, cada vegada menys, però encara es fa, als masos i pobles dels Ports i Maestrat. La gent treu les guitarres, llaüts, bandúrries i un grapat de bona voluntat i ganes de passar-ho bé i de forma natural canta i balla com s'ha fet sempre, sense necessitat de grans muntatges. Sovint la música tradicional acaba marcada d'estereotips que res tenen a veure amb l'essència del que destil·len aquestes tonades. Avui doncs, un homenatge als músics desconeguts i a les seves melodies que es transmeten sense paper, perquè només cal una mica de bona oïda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada