Avui fa dos anys que moria en Patrick Swayze, no és que li vulguem dedicar ara cap entrada eh! Però per una generació la seva imatge anirà sempre lligada a una pel·lícula, una cançó i un estiu d'adolescència. Un estiu ple de somnis, complicitats, vergonyes, innocència i sobre tot ulls brillants i riures, molts riures. Aquell estiu la banda sonora de Dirty Dancing petava a qualsevol racó i quan el setembre va arribar, com ara, poc sabíem que aquelles cançons ens recordarien per sempre més aquells moments viscuts.
Així que avui ens teletransportem al final dels 80..
Així que avui ens teletransportem al final dels 80..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada