Palomica

Avui és la Pilarica, ni el dia de la Hispanitat ni punyetes, la Pilarica. A casa sempre ha estat el dia de la Pilarica. Als pobles de l'Alt Maestrat, els Ports i comarques veïnes l'Aragó és molt present, és el que té ser veïns.

Un dia com avui és inevitable omplir el cap de records arrossegats per unes emlodies que portem a la vena des de que érem ben menuts. Els sons de les guitarres raspant al carrer i una veu forta i potent acompanyant-les l'hem mamat des de molt xiquets, la jota no és patrimoni excludiu de l'Aragó, als Països Catalans forma part de la nostra cultura i de la nostra identitat malgrat moltes vegades no rebi el reconeixement que mereix. Només us heu de passejar per les Terres de l'Ebre, per les comarques de Castelló o per ses Illes, els ritmes alegres de la jota estan presents en moltes celebracions.

A casa la jota era la protagonista de totes les sobretaules dels dies assenyalats i un dia com avui, la figura de ma uelo em va a la memòria descarada. Xalava com ningú cantant i ballant, malgrat no tenir la millor veu del món, mai deia que no a una cançoneta més, a una albada més, a una joteta més... L'entrada d'avui és un petit homenatge a ell i a tota la gent gran d'aquells pobles que de festa en festa ens ha anat transmetent d'una manera innocent i descaradament natural una cultura i una manera de ser que avui conformen la nostra identitat.

Us deixem amb la veu d'una de les figures més destacades de la jota en aquelles contrades, José Iranzo, el pastor d'Andorra, el poble del Baix Aragó. Aquest pastor va descobrir el seu eorme potencial quan va anar a fer la mili a Saragossa, paga la pena veure i escoltar el seu testimoni vital en el reportatge que us enllacem ací. La cançó del dia però, és una de les preferides de ma uelo i que mai faltava en cap trobada familiar, la Palomica, extreta d'un tall del reportatge que us comentem.