vagabunds

Avui és el dia internacional contra la corrupció... i no sabem si riure o plorar. Es tracta d'un acudit? D'una broma de mal gust? La corrupció està tan estesa i fa tant de temps que dura que ja gairebé ni ens indigna. Ningú se'n lliura, polítics de tots el colors, aquí o allà... la corrupció no entén de fronteres ni creences, fins al punt de deixar orfes als votants que innocentement encara creiem que la democràcia ens pot ajudar a trobar una societat més justa.

La gota que ha fet vessar el got ha estat descobrir que fins i tot la casa reial, que per cert, ho té tot pagat a costa nostra... fins i tot ells s'han dedicat a robar, perquè no buscarem altres verbs, no buscarem eufemismes... també ells s'han dedicat a robar al poble. Com si no en tinguessin prou, i és que la cobdícia és tan difícil de saciar...

Us confessem que podríem aprofitar un tema dels que ha publicat el Silvio Berlusconi per acompanyar la "diada", però no, ens neguem rotundament. És més, no pensem dedicar-li cap tema a aquesta colla de corruptes, farem tot el contrari triarem un tema que ens doni bon rotllo, que ens recordi que el món pot ser fins i tot meravellós perquè queden moltes coses per descobrir, com ara aquest tema.

Perquè així és com els voldríem veure als corruptes... com a vagabunds... sense sostre...