La mort és com una ombra que ens persegueix tota la vida, fins que ens atrapa. Així està escrit i així ha de ser, la vida no tindria sentit de no ser així. Avui dedicarem la cançó precisament a aquesta ombra, l nostra ombra, perquè tard o d'hora ens haurem de donar la volta i mirar-la cara a cara. Això sí no hi ha pressa eh...
Avui, 12 de gener, fa 14 anys que finalment l'ombra de Ramón Sampedro el va agafar. Una ombra a la que feia molt que cridava, però que la societat, l'administració, retenia contra la seva voluntat. El dret a morir dignament té en la figura de Ramon Sampedro un dels seus pilarts a l'estat espanyol, un símbol que va captivar l'atenció durant molts anys, tots els que va durar la seva lluita per posar fi al que ell anomenava el seu calvari, la seva presó. Només voli ser lliure per decidir quan dir adéu. Avui doncs, l'entrada va per ell i per la llibertat de decidir.
Us deixem amb una preciosa cançó en gal·lec que parla precisament d'això, de l'ombra que ens segueix allà on anem..
Avui, 12 de gener, fa 14 anys que finalment l'ombra de Ramón Sampedro el va agafar. Una ombra a la que feia molt que cridava, però que la societat, l'administració, retenia contra la seva voluntat. El dret a morir dignament té en la figura de Ramon Sampedro un dels seus pilarts a l'estat espanyol, un símbol que va captivar l'atenció durant molts anys, tots els que va durar la seva lluita per posar fi al que ell anomenava el seu calvari, la seva presó. Només voli ser lliure per decidir quan dir adéu. Avui doncs, l'entrada va per ell i per la llibertat de decidir.
Us deixem amb una preciosa cançó en gal·lec que parla precisament d'això, de l'ombra que ens segueix allà on anem..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada