Deia Labordeta de la seva terra que només era pols, boira, vent i sol... i aquest matí mentre anava a córrer pels camins del Pla de Bages, sovintejats per la boira, avui vençuda pel sol amb l'ajuda del vent, he vist aixecar-se la pols. Pols i vent, vent i pols, combinació d'elements que m'han dut al cap una cançó que no sabem com és possible que encara no hagi aparegut en aquest bloc, així que hi posem remei ràpid.
Potser sigui veritat això de què només som pols al vent.
Potser sigui veritat això de què només som pols al vent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada