Avui la cançó va per tot allò que ens omple no per com és sinó per com ens tracta, per com ens mira.. com aquella noia d'ulls marrons que sembla que no hi sigui.. però hi és, i tant que hi és.
dissabte, 27 d’octubre del 2012
ulls de tardor
Ulls verds, blaus o negres... per què ens entestem en buscar l'ideal en allò poc habitual? Qui ha dit que allò més normal, més habitual, no és millor? Sovint menyspreem o infravalorem aquelles coses que ens envolten que no destaquen però que ens omplen la vida de petits plaers i satisfaccions.
Avui la cançó va per tot allò que ens omple no per com és sinó per com ens tracta, per com ens mira.. com aquella noia d'ulls marrons que sembla que no hi sigui.. però hi és, i tant que hi és.
Avui la cançó va per tot allò que ens omple no per com és sinó per com ens tracta, per com ens mira.. com aquella noia d'ulls marrons que sembla que no hi sigui.. però hi és, i tant que hi és.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada