divendres, 16 de novembre del 2012

actors secundaris

Som hereus d'una cultura centralitzadora, necessitem posar un element al centre de tot i que la resta dansi al seu voltant. Un sistema planetari amb un actor principal i uns de secundaris presoners de la seva influència, condemnats al segon pla que les lleis de l'univers els han relegat.

Jo sóc d'aquells que es fixen en els actors secundaris, en aquells que passen desapercebuts quan tota l'atenció està posada en un altre, en aquells que gaudeixen del moment molt més intensament perquè tenen el luxe i la sort de no estar cegats per la llum dels focus que envolta el centre de l'univers. És llavors quan veus en les ninetes dels seus ulls la magnitud de les seves mirades, la profunditat del que també és el seu moment.

L'aniversari d'un infant és un motiu d'alegria en qualsevol llar, és el reiet aquell dia, la princeseta que somia ser cada nit i que avui senzillament és. Us heu fixat en la mirada de la seva mare? No té preu. Avui la cançó va per ella, per aquella mare que veu i viu amb emoció com la seva nena creix, cada any una mica més, deixant enrere i per als records, la princeseta que volia ser i que sempre serà dins els ulls de la mare. Avui la cançó és per la mare, la felicitació per la nena.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada