Avui el país està de vaga, o almenys una part, una vaga general que ningú sap ben bé què aconseguirà canviar. En un món dirigit per una classe política a les ordres d'una casta econòmica superior sembla que el poble no té res a dir. La societat del segle XXI ha aprés a encaixar els efectes d'una vaga, a minimitzar les seves repercussions, a diluir les cada vegada més improbables conseqüències...
En un dia com avui te n'adones que si poguessis parar el món potser baixaves i et plantaves, i què faries llavors? Jo, m'asseuria en un banc d'un parc, amb el sol empobrit de novembre escalfant-me les galtes i una bufanda de colors envoltant-me el coll i, de fons, un violoncel faria sonar aquesta dolça suite de Bach.
