L'entrada d'avui és d'aquelles que un espera i espera... de petit somies que faràs això i allò, que quan seràs gran voldràs ser... músic!!! I la gent que t'envolta et diu, segur? Sí!!! i et diuen.. doncs endavant! I llavors et trobes més gent que et diu que sí, que està molt bé però que això és mol difícil, que està bé voler ser músic però... i què més? Res més! vull ser músic!!
Així, i amb un munt de petites i grans històries més podríem resumir el gran somni de la Marta, ser músic professional. Això l'ha fet anar des de l'escola de música de Santpedor al conservatori de Manresa, d'aquí a l'ESMUC, que ja és difícil entrar i sortir-ne, i finalment al Royal College of Music de Londres. Si li haguessin dit que seria així quan la vaig conèixer, segurament no s'ho hauria cregut, al RCM? al igual!!! Però sí, cap a Londres que hi falta gent i a més, amb la cara ben alta.
Ahir es graduava i una part molt important del somni, la formativa, acabava fent-se realitat. Així que toca celebrar-ho amb un tema que porta al cap des de fa uns quants mesos..
Per tu Marta, felicitats!!
Així, i amb un munt de petites i grans històries més podríem resumir el gran somni de la Marta, ser músic professional. Això l'ha fet anar des de l'escola de música de Santpedor al conservatori de Manresa, d'aquí a l'ESMUC, que ja és difícil entrar i sortir-ne, i finalment al Royal College of Music de Londres. Si li haguessin dit que seria així quan la vaig conèixer, segurament no s'ho hauria cregut, al RCM? al igual!!! Però sí, cap a Londres que hi falta gent i a més, amb la cara ben alta.
Ahir es graduava i una part molt important del somni, la formativa, acabava fent-se realitat. Així que toca celebrar-ho amb un tema que porta al cap des de fa uns quants mesos..
Per tu Marta, felicitats!!
Moltíssimes gràcies Jordi...!!! Cal dir que se m'has avançat amb l'entrada... però és igual, la faré com a comentari ja que s'ho mereix, o i tant que s'ho mereix... perquè, com tots aquests anys, l'entrada d'avui no és només meva... ;-)
ResponEliminaNo us enganyaré si us dic que l'entrada d'avui la portava esperant des del dia que amb el Jordi vam decidir-nos a començar aquest bloc... Ahir va ser el dia de la Graduació al Royal College of Music, acte molt emoiu no tant pel que representa tenir un Màster en aquesta institució, sinó pels cinc anys passats en aquest centre, aquesta ciutat, lluny de casa, lluitant per un somni que tantes i tantes vegades semblava impossible d'aconseguir... Ahir era un dia per recordar les emocions viscudes i les moltes, moltíssimes vegades que vaig estar a punt d'enviar-ho tot a norris i recollir els trastos... Ahir era un dia per adonar-se del com han canviat les coses amb cosa d'un any, adonar-se de com n'és d'important tot el que hem lluitat i com ens fa de feliços haver acabat aquesta etapa tan important per la porta gran... Adonar-se de com t'has guanyat un lloc i un respecte per part d'aquells que mai havien cregut en tu... Ahir era un dia per compartir els èxits d'aquest últim any i les petites batalles guanyades durant els darrers cinc amb tots aquells que sempre han estat al meu costat per recordar-me que aquest era el meu somni i que ningú més que jo podia decidir si era prou vàlida com per arribar-hi o no... Tenir els pares aquí va ser el millor regal que mai m'haurien pogut fer... Obrir el diploma amb la nota final, la millor recompensa per l'esforç fet durant aquests anys a l'escola... i tenir en Moritz, els germanets, la Neus i el Jordi ben a prop, com sempre ho han estat... com si fossin allà al públic, aplaudint-me mentres pujava a l'escenari a saludar el director i recollir el títol...uns sentimets de luxe, impagables!!! Perquè, com sap molt bé el Jordi, sempre dic que els somnis només són somnis si tens algú amb qui compartir-los... avui, doncs, per tots vosaltres! Perquè junts hem aconseguit tancar aquesta etapa amb el cap ben alt, havent crescut i après com mai. Perquè encara que el somni encara continuï i no estigui ni de bon troç a la cantonada de casa, ja hi som una mica més a prop... Moltíssimes gràcies a tots i... benvinguda al món dels ni-ni! ;-)
L'entrada d'avui no necessita cap mena de presentació... i més encertada impossible...! Que la disfruteu!