va tibar el coll, daurat
va obrir les ales i..
va abraçar el cel.
Va ser ràpid com el vent,
va aclucar els ulls, petits
va somriure sol i..
va voler ser vent.
Va jugar a volar per ser,
va maleir el joc,vençut
va assumir el rol i..
va seguir al gel.
dimarts, 15 de gener del 2013
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hola Joedi.Sóc Alejandro un company teu del collegi.He trobat aquest blog per casualitat.Estic treballant en una produccio que farem prop de Ares.A Olocau del Rei i buscavem localitzacions i te vaig trobar.Momes era per saludar-te.Visc a Barcelona des de fa 12 anys.Pel que he llegit vius a Catalunya.
ResponEliminaMolt bó el blog.
Una salutació
Osti Àlex!!! Quina sorpresa!! M'han vingut molts records de cop.. i alguns musicals!! hehe de com vam descobrir els U2 per exemple.. quant de temps!!!
EliminaDoncs jo també porto 13 anys pel Bages, entre Santpedor i Manresa. Fent de professor de física i química en un institut, ben distret!
Pel que dius de les localitzacions per aquella zona si necessites res només ho has de demanar, tinc contactes per allà que us podrien donar un cop de mà.
Una abraçada!
El mateix m´ha passat al veure aquest blog.
ResponEliminaQuins records al insti amb tota la gent de la Guinea.
Aquest nadal vaig trobar-me a Enrique Moragón i li vaig preguntar per tú.
I com vas acabar a Manresa?
Encara recorde on vivies i el teu germà.
Et deixe la adreÇa del mail si véns per Barna i fem una cervesseta
alejandro_fernandez_domingo@hotmail.com