Fa tot just un any començàvem aquest bloc amb una cançó que recordava els atemptats de l'11 de març de 2004 a Madrid. El mateix dia al Japó el fons oceànic tremolava i provocava un devastador tsunami que, a banda de arrasar amb bona part de la costa, va desencadenar la crisi nuclear més greu dels darrers 25 anys.
Posàvem ara fa un any una cançó que expicava una bonica història d'amor entre dues persones que es trobaven cada matí en un rodalies. Una història que explica com d'injust seria no poder dir allò que sents perquè la vida dóna un gir de 180º de cop i volta, a Madrid o a Fukushima...
Perquè tots podem arribar a tenir el nostre 11M, no espereu a demà per dir alguna cosa tan senzilla com t'estimo.
Posàvem ara fa un any una cançó que expicava una bonica història d'amor entre dues persones que es trobaven cada matí en un rodalies. Una història que explica com d'injust seria no poder dir allò que sents perquè la vida dóna un gir de 180º de cop i volta, a Madrid o a Fukushima...
Perquè tots podem arribar a tenir el nostre 11M, no espereu a demà per dir alguna cosa tan senzilla com t'estimo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada